El síndrome del còlon o intestí irritable

Fa temps que la teva vida depèn bàsicament de com estiguis a nivell intestinal?

Que has deixat de fer i, continues deixant de fer coses, perquè no saps com estarà la teva panxa en aquelles situacions?

Has fet vàries dietes, has deixat temporalment alguns aliments, llet, gluten, alcohol, etc…i els canvis són poc substancials o, hi són, però t’és impossible viure amb tantes restriccions?

T’has fet totes les proves existents i no t’han trobat res gaire anormal i les teves molèsties han estat encasillades dins aquest calaix de sastre que s’anomena síndrome del còlon o intestí irritable?

T’has resignat a trobar cap altre sol.lució? Has provat de visitar-te amb un homeòpata unicista?

Si a la gran majoria de les preguntes (excepte la última) la teva resposta és afirmativa seràs tot un/a expert/a en aquest anomenat síndrome. D’alguna manera, podríem dir, que la teva panxa, s’ha convertit en un company de viatge en la teva vida. En funció de com estigui ella, estaràs tu. Un article útil que recomanem sovint és Nutrició: el correcte equilibri dels aliments reals.

Hauràs pogut, doncs, comprovar que el teu estat anímic té una influència clara amb l’estat dels teus intestins i a la vegada l’estat d’aquests retroalimenta el teu estat anímic.

És evident, per tant, que hi ha una influència del nostre estat emocional i/o mental amb les molèsties que es puguin tenir a la panxa o en les deposicions.

El nostre estat emocional i/o mental amb les molèsties

Aquesta correlació emoció-panxa la podem explicar des d’un punt de vista fisiològic ja que sabem que el nostre aparell digestiu està innervat bàsicament pel sistema nerviós autònom.

I perquè, d’aquest tipus de sistema nerviós se li diu autònom? doncs per diferenciar-lo de l’altre, que és voluntari. El voluntari ens serveix bàsicament per a pensar, raonar, planificar i moure músculs i per tant tots els pensaments i moviments voluntaris i l’ autònom podríem dir que no depèn de la nostre voluntarietat, per això se l’anomena d’aquesta manera.

Però què passa quan tenim un estat d’excitació emocional descontrolat crònic, ansietat crònica, pors, estrés, etc…?

Imaginem que estem a la sabana africana i ens girem i a la llunyania veiem un lleó. El nostre sistema autònom o involuntari engegaria una sèrie de processos fisiològics d’altre banda totalment normals i necessaris, que ens prepararien automàticament a tenir pànic i arrencar a córrer.

Entre molts d’aquests processos podria passar que tinguessim automàticament una diarrea ja que el nostre cos voldria expulsar el que tindria a dins degut a que posteriorment tancaria tots els esfínters i podria centrar tots els esforços en disparar tots els nostres sistemes per arrencar a córrer.

Sabem que, degut a la nostra manera de viure actual, són molts els que viuen en estats d’alerta constant, amb ansietat constant, amb pors constants, amb estres constant o força sovint.

D’alguna manera el nostre sistema autònom és com si detectés massa sovint un lleó a la llunyania, siguent aquest lleó un producte de la nostre imaginació.

 

Per tant els símptomes que acabem tenint són semblants als desordres que es produeixen si estiguessim vivint aquesta situació de forma real molt freqüentment. I per tant tindríem símptomes que per explicar-ho planament serien exagerats per la realitat que vivim.

A partir d’aquí poden començar tots els desordres o símptomes que han anat omplint aquest calaix de sastre anomenat Síndrome del còlon o intestí irritable.

Feta aquesta explicació, s’entén però que l´orígen d’aquests desordres no es trobarien a l’intestí sinó que el trobaríem a la nostra manera d’enfocar les nostres pors, ansietats, coses i situacions estressants per nosaltres, etc…

És evident que amb el temps les estructures orgàniques van quedant danyades i sobretot si li sumem els efectes supressius i colaterals dels fàrmacs químics.

Per tont doncs, si volem resoldre de forma definitiva necessitem l’ajuda d’una medicina que abordi els tres estrats del nostre organisme:

E

L’estrat mental

E

L’emocional

E

El físic

L’homeopatia com medicina

Aquesta disciplina sense cap dubte ens podrà ser de gran ajuda per anar revertint els símptomes tan físics però sense ovidar els emocionals o mentals que han portat als pacients a patir aquesta patologia molt de temps i moltes vegades en silenci o sense la total comprensió del seu entorn.

Necessites més informació?

Per a qualsevol dubte sobre el teu cas contacta amb mi per resoldre-les sense cap mena de compromís.

Trucar

Contacta'ns

Ubicació

whatsapp-logo

Trucar

Contacta'ns

Ubicació

whatsapp-logo

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
Contacte Lateral
close slider

Demana cita amb nosaltres