Homeopatia

+ de 200 anys d’evidència clínica

Sobre la

1. Homeopatia

Història. Inicis. Samuel Hahnemann

L’homeopatia té més de 200 anys d’història. Neix de mans d’un metge alemany, Samuel Hahnemann qui, desenganyat de les pràctiques mèdiques oficioses de l’època i influenciat per escrits antics (ja l’alquimista Paracels al segle XV havia pustulat que “el semblant cura una patologia semblant” o “el verí es troba en la dosis”), comença experimentant en ell mateix amb dosis petites d’algunes de les substàncies que aleshores s’utilitzaven per a curar malalties. Observà que aquelles petites dosis li provocaven símptomes similars als que cursaven els malalts quan tenien aquelles malalties. I en provar aquestes petites dosis en malalts també aconseguia curar-los de les seves malalties.

Similia similibus curantur

Així és com s’explica el principi clau de l’homeopatia: Similia similibus curantur (el similiar cura el similar) i és per això que es bateja aquesta disciplina mèdica com a homeo (homos en grec, mateixa) patia (pathos en grec, patologia).

Dosis i vibració

L’altre punt clau per a entendre la filosofia homeopàtica és, com ja anunciava Paracels, la dosi. Hahnemman va anar experimentant amb diferents substàncies medicamentoses. Diluint-les cada cop més, va poder anar comprovant el poder curatiu de les mateixes. A part, hi afegia un component de vibració o agitació després de cada dilució.

Matèries mèdiques. Bases de dades mèdiques fins avui

Hahnemman i els seus seguidors continuaren fent experimentacions amb diferents substàncies naturals de diferents orígens (animal, vegetal i mineral) amb persones sanes. Els símptomes (físics, emocionals o mentals) produïts per la ingesta a baixes dosis de les diferents substàncies provades en els experimentadors i les observacions clíniques amb malalts van anar configurant el que s’anomena la matèria mèdica de cada una de les substàncies utilitzades, que no és res més que una base de dades de símptomes que podem trobar en cada una de les substàncies. És en aquesta base de dades en la que tots els homeòpates ens basem per a trobar els medicaments òptims per a curar els nostres pacients, basant-nos per tant en tots els seus símptomes físics, mentals i emocionals.

Homeopatia unicista

Entenc i així crec que també s’extreu dels escrits del descobridor de l’homeopatia així com d’els milers i milers de casos reportats per homeòpates del segle XIX i XX que la única manera d’obtenir una curació real dels símptomes que presenta el pacient és la de trobar el medicament més similar possible (similia similibus curantur). Un de sol (per això l’adjectiu d’unicista) i esperar del pacient una reacció determinada en funció de si el tractament és crònic o agut.

Això és impossible si se li prescriu més d’un medicament al pacient o es prescriuen diferents medicaments per diferents símptomes. Si es fa així entenc que es fa impossible treure cap conclusió en ferm de quin és el medicament que ha actuat i quin s’hauria de repetir i quan i, si es decideix tornar a repetir tota la sel.lecció prescrita tenir clar quan es tracta d’una supressió o d’una curació definitiva dels símptomes.

Així doncs la meva pràctica és clara. Homeopatia unicista.

Homeopatia y osteopatia Salva Codina
Homeopatia y osteopatia Salva Codina

2. Tractament homeopàtic

L’homeopatia és una medicina física

El primer que hauríem de tenir en compte és que l’homeopatia no és una medicina química i per tant no podem trobar el seu mecanisme d’acció dins el paradigma químic farmacèutic. Sabem que, a mesura que anem diluint les substàncies, de forma general, aquestes tenen un efecte més potent en els pacients.

Com pot ser això si ens basem en el paradigma químic de que a partir d’una setena dilució centesimal (la 7 CH que ens trobem anunciada en els tubs de medicaments) ja no hi queda cap tipus de matèria de la substància original?????

Doncs perquè el que resta en les successives dilucions dels medicaments són les propietats físiques de les substàncies inicials. Resten les propietats vibracionals d’aquestes substàncies. S’ha pogut demostrar científicament que les propietats vibracionals (els camps electromagnètics) resultants són diferents en cada una de les dilucions de la mateixa substància. El que sabem per la nostra pràctica clínica és el següent (d’això en tenim més de 200 anys d’evidències clíniques reals, amb mils i mils de casos documentats): que per a curar una malaltia necessitem utilitzar un o una successió de diferents medicaments a dilucions diferents i sabem que important és la selecció del medicament com la seva dilució.

Hipòtesi

A partir d’aquí podem plantejar diferents hipòtesis de com aquests medicaments interaccionen amb els nostres organismes. Una hipòtesi podria ser que aquesta substància empatitza vibracionalment amb l’estat patològic del pacient i, d’alguna manera, existeix una suma d’aquestes vibracions semblants i, per tant, aquell símptoma que no acaba de ser solucionat pel nostre organisme rep una petita empenta per a poder ser resolt. Això explicaria, al mateix temps, l’aparició de les agravacions curatives quan s’utilitza un medicament homeopàtic correcte. El símptoma, que no és res més que un intent de l’organisme per solucionar un problema, es resol amb l’empenta que proporciona el medicament homeopàtic al causar al malalt un símptoma semblant però de magnituds més petites. El resultant final ajuda a l’organisme a solucionar el problema.

Un exemple: la febre

Podem definir la febre com un procés fisiològic complex en el qual el nostre organisme gasta molta energia per a poder pujar uns graus la temperatura del nostre cos amb l’objectiu (generalment) de poder eliminar els virus o bactèries que ens estan causant una infecció. Amb la medicació al.lopàtica o química (antitèrmics tipus paracetamol o ibuprofè) el que fem és anar contra l’acció reactiva del nostre cos.* Què fa l’homeopatia? Proporciona al nostre cos una empenta (generalment molt petita o imperceptible ja que es tracta d’un cas ja molt agut si la febre és de més de 38,5º) per ajudar al nostre cos a acabar amb la infecció que està combatent. Va a favor de l’acció reactiva del nostre cos. I a més, quan aquest ha resolt aquest procés infecciós, l’organisme no ha d’acabar de solucionar els possibles efectes adversos o colaterals d’un tractament amb antitèrmics o antibiòtics (desintoxicació, problemes gàstrics o intestinals per un desordre a la flora bacteriana, etc…)

*És evident que s’ha de vigilar que aquesta febre no provoqui símptomes que podrien arribar a ser perjudicials pel nostre organisme. L’ús correcte de la medicina homeopàtica garanteix un procés segur i curatiu als pacients.

Mètode ràpid, segur i curatiu

Una cosa important a tenir en compte és que l’efecte de l’homeopatia quan està ben receptada resulta en un mètode ràpid, segur i curatiu. És evident que si la patologia és crònica la curació no serà immediata, però sí que els efectes curatius s’han de començar a observar (si la malaltia és crònica) en un màxim de 15 o 20 dies. En el cas d’una malaltia aguda els efectes s’observen en un màxim de 3 o 4 hores.

Quines patologies pot curar l’homeopatia?

Les mateixes que la medicina al·lopàtica o farmacèutica química. És evident, però, que quan es tracta de patologies que requereixen d’una intervenció quirúrgica l’homeopatia no hi podrà fer res. Per exemple en el cas de traumatismes, quan hi ha una canvi en alguna de les estructures externes o internes del nostre cos o una degeneració de teixits importants.

Així doncs,

3. Perquè utilitzar l’homeopatia?

E

Com abans puguem tractar una patologia amb homeopatia més fàcil i definitiva serà la seva resolució.

E

L’homeopatia és una medicina que, com hem vist, utilitza substàncies naturals.

E

Va a favor dels processos fisiològics curatius dels nostres organismes i, per tant, els ajuda ja que no suprimeix els símptomes.

E

Empeny els símptomes perquè el nostre sistema immunitari tingui la força suficient per resoldre’ls per ell mateix. Si això és així, el més segur és que el procés curatiu sigui complet i definitiu i no haguem de necessitar de la repetició freqüent d’un medicament químic (amb tots els efectes adversos que això suposa generalment) per a controlar-lo.

E

Els medicaments homeopàtics ben prescrits obtenen una resposta molt ràpida de l’organisme.

E

Com que l’homeopatia tracta sempre el nostre cos de forma global (física, emocional i mentalment), ja que aborda tant els símptomes com els signes de les malalties (com les vivim), la millora o curació, en el temps, també serà en els 3 plans de l’organisme (físic, emocional i mental).

Homeopatia y osteopatia Salva Codina
Homeopatia y osteopatia Salva Codina

4. FAQs Homeopatia

La reacció de l’homeopatia és lenta?

Si la patologia a tractar és una patologia aguda, la resposta del medicament homeopàtic correcte s’ha de començar a notar en el transcurs de les primeres 3 hores.

En el cas que s’estigui tractant una patologia crònica, la resposta dependrà de l’estat de salut del pacient, però en un tant per cent molt alt dels casos aquesta no és major als 15-20 dies. En molts casos comença a haver-hi canvis ja després dels 7 primers dies de tractament.

El tractament homeopàtic té efectes secundaris?

El tractament homeopàtic no té els efectes secundaris o col·laterals que pot tenir un tractament químic. L’ús d’un antiinflamatori, per exemple, pot tenir efectes nocius per a la paret de l’estómac.

En homeopatia, quan es tracten casos crònics, el que pot passar (i és bo que passi) és una agravació inicial dels símptomes que presenta el pacient. S’ha d’entendre que l’homeopatia empeny els símptomes per ajudar al cos a què es curin. 

És a dir, si entenem els símptomes com intents que fa el nostre cos per a resoldre una patologia concreta, si la magnitud d’aquests símptomes és suficient, aquests es manifesten i a continuació es resol el problema.

El que succeeix en un cas de cronificació dels símptomes és que el cos els va repetint freqüentment en un intent constant de guarir la patologia, però no n’és capaç per si mateix. Si no, no es cronificarien i s’arribarien a curar per si sols. D’alguna manera és com si el cos no tingués la força necessària per curar-se, no té la força suficient per crear símptomes de magnitud més gran per a resoldre definitivament el problema.

Entenent això, l’agravació dels símptomes inicials quan es pren un medicament homeopàtic és un senyal inequívoc de que l’acció del remei és la correcta, ja que una vegada aquest ajuda al cos a empènyer els símptomes, el següent pas serà la resolució del problema i la restitució de la salut en el pacient.

L’homeopatia és només placebo?

Tots, absolutament tots els tractaments realitzats a persones tenen un percentatge de placebo. El fet que et tractin, encara que sigui manualment, o el fet de poder-se explicar o que t’escoltin, o el fet de prendre’s algun medicament, sigui natural o químic, comporta en si mateix un acte de fe en què allò que fem ens guarirà. Aquí rau l’efecte placebo.

Ara bé, el que no pot fer l’efecte placebo és una agravació inicial dels símptomes quan tractem un cas crònic. No pot explicar les guaricions a bebès i a nens petits, ja que ells no aporten consciència als tractaments a què els sotmetem. Als animals? Encara menys.

Així doncs, podem afirmar categòricament que l’homeopatia té el mateix efecte placebo que pot tenir un tractament químic, per exemple.

Si el meu fill pren esprais broncodilatadors, els haurà de deixar si comença un tractament homeopàtic?

Quan es tracten patologies que poden posar en perill la vida dels pacients, com poden ser les patologies respiratòries profundes, no es poden deixar d’un dia a un altre sense una eina que els permeti subsistir, encara que no els curi de la seva patologia. Així doncs, mantindran l’ús dels broncodilatadors, solapant-se amb el tractament homeopàtic. S’aniran retirant a mesura que el pacient no els vagi necessitant fins que, en el millor dels casos, es puguin retirar totalment.

A les persones que utilitzen molta medicació química els pot ajudar un tractament homeopàtic?

Qualsevol persona, encara que utilitzi molts medicaments químics, pot afavorir-se d’un tractament homeopàtic. És evident que el fet que prengui tants medicaments dificulta saber quins són els símptomes del pacient i quins són els símptomes secundaris produïts pels medicaments, i també l’avaluació correcta de l’acció supressiva dels símptomes produïda pels medicaments químics.

Tot i això, i en la mesura que es pugui trobar un medicament que pugui ajudar al pacient, el tractament li podrà ser d’utilitat en els tres plans de l’organisme, físic, emocional i mental. Si això l’ajuda a poder anar disminuint la presa d’algun dels medicaments químics, molt millor.

Es necessiten moltes visites? Han de ser molt freqüents?

No. Si es tracta un cas de patologia crònica, la primera visita és exhaustiva i després s’ha de realitzar un seguiment, com a màxim, un mes i mig després. A partir d’aquí, a no ser que apareguin canvis en el pacient, no es faran visites freqüents. Només quan hi hagi canvis significatius.

Jo només cobro un màxim de 4 visites l’any. A partir de la cinquena, totes les que es facin són gratuites.

"L'homeopatia cura un alt percentatge de casos, més que cap altre tractament avui en dia. Sense cap mena de dubte, és el més segur, econòmic i complet de la ciència mèdica actual."

Mahatma Gandhi

Transforma avui mateix la teva salut

Tant l’homeopatia com l’osteopatia contribueixen a curar els nostres mals i milloren la nostra qualitat de vida.

Trucar

Contacta'ns

Ubicació

whatsapp-logo

Trucar

Contacta'ns

Ubicació

whatsapp-logo

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
Contacte Lateral
close slider

Demana cita amb nosaltres