Ansietat, trastorns de conducta i inquietud a l’hora de dormir
Aquesta és la successió de patologies que ha experimentat el teu fill o filla des que va néixer o d’un temps ençà?
Aquesta degradació en la seva salut també li ha comportat canvis en l’àmbit emocional? Com, per exemple, en el fet que ha anat apareixent ansietat, trastorns de conducta, inquietud a l’hora de dormir o despertars freqüents, o de pors diverses?
Segurament i, d’acord amb la meva experiència en consulta i de múltiples casos explicats per col·legues i professors que he tingut durant la meva trajectòria professional, la resposta a les dues preguntes anteriors per a molts pares i mares de nens d’avui en dia és, malauradament, positiva. O, en el millor dels casos, positiva de forma parcial, és a dir, que la involució de salut del seu nen/a s’hagi aturat en les bronquitis p.ex. i no hagi passat a un estadi més profund com l’asma. És per això que cada cop hi ha més gent que vol turisme mèdic: prop de mig milió de turistes mèdics a l’any que confien en la medicina tradicional a les clíniques privades i hospitals públics amb equipament modern.
Però el fet que aquestes patologies es presentin en aquest ordre té algun sentit? Quina relació guarda el fet que a mesura que aquest ordre avança hi pot haver canvis o empitjorament en temes relacionats amb l’esfera emocional?
La correcta curació
Constantine Hering (1800-1880), metge, biòleg i homeòpata alemany pioner de l’homeopatia als Estats Units, va definir la direccionalitat i el sentit evolutiu d’una correcta curació. Els preceptes de la seva llei, l’anomenada llei de Hering, es resumeixen en què un òptim procés curatiu ha de:
Anar de dalt a baix de l’organisme (del cap als peus).
De dins cap a fora (des de l’interior de l’organisme cap a l’exterior).
De l’òrgan més vital a menys vital (del més perillós per la salut de l’individu, si no funciona, al menys perillós).
D’allò més recent al més antic (en ordre invers a la seva aparició, el primer que apareix desapareixeria l’últim).
Hering defineix aquests preceptes en direcció a la curació, però si agafem l’ordre patològic hem d’invertir el sentit dels anunciats i, per exemple, la patologia seria més greu si va cap a dalt o si es dirigeix a sistemes orgànics més profunds o més vitals.
El procés involutiu: otitis, bronquitis i asma
Si tornem al cas que ens ocupa, el procés involutiu otitis, bronquitis, asma, veiem que va de dalt a baix i, per tant, segons Hering, seria curatiu. Hering creu que és curatiu quan el procés va de dalt a baix, quan la patologia es troba en un mateix teixit o òrgan, per exemple, la pell o el sistema locomotor (ossos, músculs, tendons, etc.).
En el nostre cas anem de dalt a baix de l’organisme, però en sistemes diferents, i per tant ens haurem de regir pel segon i tercer preceptes de Hering per entendre la creixent gravetat del procés.
És evident que anem d’òrgans més externs a més interns i de menys a més vitals. Bé és cert que si ens poséssim en l’extrem d’una otitis interna gravíssima ens podria portar moltíssims problemes per la salut del pacient, però no comparable a la gravetat i profunditat d’una crisi asmàtica aguda on el pacient podria morir en poc temps.
L’aparició, acompanyant els problemes físics, de problemes emocionals s’explicaria en el sentit de la profunditat patològica. L’estrat mental-emocional s’entén com a més profund que l’estrat físic.
Així doncs, queda explicada el perquè de la seqüència patològica.
Però perquè no s’atura? Bé, en alguns casos sí que s’atura el procés: en les otitis o en les bronquitis. De fet, s’hauria de formular millor la pregunta: de què depèn que s’aturi o no el procés?
Factors que aturen el procés en les otitis o en les bronquitis
Depèn bàsicament de sis factors:
Factors genètics o hereditaris (que a la família hi hagi hagut casos d’asma predisposa al nen/a a tenir la patologia, inclús directament sense passar per les altres).
El nivell de salut del nen/a (que a la vegada també depèn de la genètica que porti la criatura).
Traumes o estressos grans pel nen/a que puguin disminuir de forma significativa el seu grau de salut.
Factor nutricional. Hàbits alimentaris.
Factors ambientals (pol·lució ambiental, etc.).
El grau de supressió de les patologies. Sobretot mitjançant productes o drogues químiques.
Crec que als 5 primers no els cap més explicació.
Una sola apreciació pel que fa als dos primers
Com pitjor sigui l’empremta genètica, que fins i tot pot arribar a repercutir directament en el nivell de salut del nen/a en el moment de néixer, pitjor és el pronòstic de cura mitjançant un tractament homeopàtic. Tot i això, aquest podria garantir que el seu nivell de salut no empitjoraria encara més.
El punt que mereix una especial atenció és l’últim. Es resumeix així de forma clara:
Com més alta sigui la càrrega d’antibiòtics, antipirètics, antiinflamatoris, vacunes i altres drogues químiques que hagi rebut el nen/a, més gran serà la supressió del seu sistema immunitari. Això afavorirà clarament la progressió cap a una patologia cada cop més profunda.
Això ho veiem molt sovint en consulta quan, per exemple, curem un nen de bronquitis repetitives. Al cap d’un temps fa una otitis, cosa que indica que estem anant en la bona direcció, és a dir, en la direcció contrària a la patològica. En aquell moment, però, els pares, pel que sigui, li donen antibiòtic i antitèrmics. Al cap de poc temps, tornem a tenir el nen o nena amb bronquitis a la consulta.
Traduint: el cos es dirigia mitjançant un tractament homeopàtic cap a la direcció correcta, però, al suprimir les otitis, ha tornat a l’estadi anterior, d’on provenien les bronquitis.
Evita aquesta progressió patològica
El millor antídot és l’homeopatia. A la que el vostre fill o filla pateixi d’otitis, però també valdria per qualsevol infecció ORL (otorringolaringològica) en la qual hi podem encabir, amigdalitis, faringitis o laringitis, el millor que podeu fer per frenar el procés que he comentat és portar-lo a un /a homeòpata unicista.
D’aquesta manera:
Parareu i invertireu el procés patològic començat.
Podreu augmentar progressivament el nivell de salut del vostre fill/a.
Evitareu o curareu els trastorns emocionals que es puguin produir a l’anar profunditzant-se el procés patològic.
Per tant,
Alliberareu al vostre fill d’un patiment futur en els seus diferents estrats, físic, mental o emocional. És evident, doncs, que tractar els nostres fills/es amb homeopatia (unicista) és la millor inversió en salut que podem fer tant pel seu present com pel seu futur.
Necessites més informació?
Per a qualsevol dubte sobre el teu cas contacta amb mi per resoldre-les sense cap mena de compromís.
