Osteopatia
Una teràpia manual global
Sobre la
1. Osteopatia
Història
L’osteopatia neix aproximadament fa uns 150 anys a Kirksville, als Estats Units, de la mà d’Andrew Taylor Still. És ell qui posa les bases i descriu els principis d’aquesta disciplina. A partir d’aquí, l’osteopatia, com a mètode dinàmic que és, va evolucionant fins als nostres dies, tot i que els principis fundacionals continuen sent igual de vàlids i vigents.
Què és l’osteopatia?
L’osteopatia es considera una teràpia manual, ja que els osteòpates utilitzem les mans com a mitjà per al nostre objectiu que, segons la meva manera d’entendre aquesta discipilina, hauria de ser la d’afavorir la lliure circulació de totes les informacions que transiten pel nostre cos: mecàniques, fluídiques, nervioses, energètiques, etc.
Com treballem els osteòpates?
Els osteòpates treballem a un nivell funcional, no a nivell lesional (no hi podem fer res si el pacient s’ha fracturat un os després d’un traumatisme però si que podem fer que tots els teixits que hagin estat implicats en l’accident recuperin la seva funció, per exemple). Intentem que els nostres sistemes orgànics funcionin i que totes aquestes informacions viatgin pel nostre cos sense cap problema. I per a aconseguir-ho comptem amb un aliat fonamental: la força d’autorregulació dels nostres pacients.
La meva visió…
Per tant podríem dir que, l’osteòpata, d’alguna manera, exerceix de fulcre o suport perquè aquesta força d’autorregulació innata que tenim tots pugui fer la seva feina i ajudi a la lliure circulació de totes les informacions que existeixen al nostre organisme.
2. Patologies
L’osteopatia es preocupa més per les causes estructurals o funcionals que han posat en perill la salut dels pacients que pel diagnòstic mèdic, per la qual cosa no és de rebut presentar una llista de malalties on el tractament osteopàtic pot ajudar. En conseqüència, el següent llistat s’ofereix només com una guia general, no exhaustiva, de patologies de petits i grans que podran ser abordades per l’osteòpata.
Problemes relacionats amb els sistemes múscul-esquelètic i nerviós
Com el dolor, el malestar i deteriorament de la funció de músculs, articulacions i les seves estructures associades. -Caigudes, lesions i tensions, els efectes d’una mala postura…
Estrès emocional i mal de cap
Lesions esportives a tots els nivells
Els problemes associats amb l’embaràs, els nadons i la infància
Trastorns gènito-urinaris
3. FAQs Osteopatia
L’osteòpata es dedica exclusivament al tractament dels “ossos”?
Aquesta és una de les preguntes més freqüents que se’ns fa als osteòpates quan expliquem la nostra professió.
L’osteòpata analitza totes les estructures del cos, inclosos els ossos: articulacions, músculs, tendons i lligaments, però sense oblidar també altres òrgans, vísceres, nervis i gots, ja siguin sanguinis o limfàtics. La connexió entre tots els diferents teixits, òrgans i sistemes del cos és fonamental per entendre que tot problema funcional de la salut produeix un canvi en la protecció o adaptació a l’estructura. D’altra banda, qualsevol modificació traumàtica de l’estructura produirà alteracions funcionals en la salut, que a la llarga poden convertir-se en patològiques.
L’osteopatia és per a totes les edats?
Sí. Des dels 0 als 99 anys o més.
En què pot ajudar l’osteopatia als bebès?
Als bebès, l’osteopatia els pot ajudar amb problemes de lactància i digestius, còlics o regurgitacions, per exemple.
També des de l’osteopatia es poden millorar els problemes respiratoris.
Durant l’ossificació dels ossos del crani, i amb les fontaneles encara obertes, es poden generar alteracions funcionals que poden comportar alteracions en les sutures articulars, irritabilitat del sistema nerviós, insomni, problemes d’atenció i rendiment escolar, problemes de comportament, alteracions en el ritme de creixement, etc. També l’ossificació dels ossos del crani pot alterar la mobilitat ocular i la formació d’un correcte arc dental.
L’osteopatia és contraindicada per a la gent gran? O la pot ajudar en els problemes degeneratius o de desgast de les articulacions?
No hi ha cap contraindicació des del punt de vista de l’edat dels pacients.
D’altra banda, cal destacar que el procés degeneratiu de l’organisme és del tot fisiològic amb l’edat. Les societats modernes hem aconseguit augmentar la nostra esperança de vida gràcies a les condicions higièniques contra els processos infecciosos i a una alimentació lliure de mancances.
Les nostres articulacions van perdent a poc a poc el cartílag que les cobreix i les lubrica, els nostres discos i meniscs s’assequen i es fissuren, els nostres ossos es descalcifiquen, es fragilitzen i el nostre rang de moviments es redueix.
El millor fre a aquest procés és el MOVIMENT; permet una bona circulació, millora la qualitat del líquid sinovial per a les articulacions, manté el to muscular i lligamentós, i és a més l’estímul que necessiten els ossos per seguir resistint a les càrregues mecàniques.
L’absència de moviment produeix atròfia, isquèmia, edema i finalment necrosi o mort del teixit.
El nostre objectiu serà posar aquelles estructures desgastades en el millor equilibri funcional possible i tornar a un millor rang de mobilitat que permeti activar de nou la circulació. És important minimitzar la repercussió de tots els traumes viscuts després d’una llarga vida d’esforços i donar els consells necessaris per millorar la qualitat de vida (alimentació, exercicis, hores de descans, etc.).
Són necessàries visites molt freqüents?
La major part de problemes funcionals tractats amb osteopatia trobaran una evident millora a partir de la 2a o 3a sessió, encara que poden ser necessàries més visites per recuperar l’equilibri òptim en totes les estructures. Un cop solucionat, una revisió periòdica cada sis mesos o un cop l’any pot ser suficient com a prevenció i manteniment.
Transforma avui mateix la teva salut
Tant l’homeopatia com l’osteopatia contribueixen a curar els nostres mals i milloren la nostra qualitat de vida.
