Noi de 22 anys amb erupcions pruriginoses als 2 colzes i a l’engonal dret i algunes vegades a les aixelles amb un any aproximadament d’evolució. Aquestes erupcions són intermitents. Poden estar 2 mesos sense aparèixer però quan hi són, són molt molestes. El pacient és força nerviós. Aquests nervis els viu de forma interna. I quan aquests augmenten experimenta un agreujament de les picors. Em comenta: “En aquests moments, m’arrancaria els colzes!”
Homeopatia per calmar les molèsties a la pell, ¿funciona?
Després d’analitzar el cas en profunditat arribo a la conclusió que un medicament homeopàtic (mercurius solubilis 200 ch) pot ser de gran ajuda al pacient. Tal com explico a la web, l’homeopatia òptimament receptada, estimularà adequadament el sistema immunològic de forma que el portarà en la direcció cap a la curació.
Aquest cas em serveix a la perfecció per explicar 2 coses.
La LLei de curació de Hering
Les agravacions curatives
La llei de curació d’Hering és desenvolupada com el seu propi nom indica per Constantine Hering (1800-1880) un doctor homeòpata alemany. Una anècdota biogràfica d’ Hering és que va ser contractat per redactar un llibre per a intentar anar en contra de l’homeopatia però en endinsar-se en la matèria i constatar amb els seus propis ulls l’èxit i efectivitat d’aquesta disciplina acabà per ser un dels millors homeòpates de la història.
Aquesta llei bàsicament explica, entre altres coses, que la curació en els nostres cossos té sempre una direccionalitat: VA DE DINS A FORA I DE DALT A BAIX.
I per tant la patologia té el sentit oposat a la curació. De fora a dins i de baix a dalt.
En el cas d’exemple tenim un noi que presenta la seva patologia més intensa a la zona més perifèrica del cos, la pell. A la vegada sembla també que en l’àmbit emocional hi ha una certa afectació.
Si tenim en compte els 2 àmbits d’afectació del pacient, la part emocional i la pell, i entenem, tal com diu Hering que la curació haurà d’anar de dins a fora, haurem de suposar per tant que la part emocional que és més profunda, haurà de millorar. D’alguna manera aquesta direccionalitat podrà fer que la pell agreugi al principi, ja que el pes patològic més profund, en aquest cas situada a l’àmbit emocional, es pot traslladar a la part més perifèrica i d’aquesta manera es podria agreujar durant els primers dies la patologia de la pell per acabar millorant al final, produint-se en una agravació curativa.
Aquest seria el sentit de la curació. De dins cap a fora i agreujant la perifèria al principi degut a la càrrega patològica més profunda inicial.
Un altre exemple de la llei de Hering en homeopatia
Posaré un altre exemple que potser clarificarà el sentit curatiu de la llei de Hering.
Imaginem que tenim un nen amb asma respiratòria. Abans d’aquesta asma, el nen tenia pell atòpica amb excemes darrera les articulacions, colzes, genolls, canells, etc. Aquests excemes van ser tractats amb cortisona de tal forma que van desaparèixer (es van suprimir).
Al cap d’un temps el nen va començar a tenir problemes respiratoris fins a desenvolupar una asma que li diagnostiquen com a crònic (d’aquests casos en veiem molts en consulta).
Si li donem un medicament homeopàtic que estimuli correctament el sistema immunitari, aquest podrà curar, agreujant, o no, al principi d’alguna manera, el tema respiratori (depenent del temps que porti amb la patologia i el seu nivell de salut). Un cop l’asma desaparegui, el més segur és que li tornin les erupcions que havien estat suprimides anteriorment amb la cortisona.
I al final aquestes també s’hauran de curar, acabant així amb el sentit oposat de la patologia que va anar de fora (pell) a dins (bronquis) i haurà de ser curada de dins (bronquis) cap a fora (pell).
Abans i després del tractament homeopàtic, després de tractar una patologia cutània
El pacient pren el 24 d’octubre de 2020 3 grànuls de mercurius solubilis. El matí següent m’escriu i em diu que li han sortit grans a les aixelles i li ha augmentat l’erupció del colze esquerre i m’indica que aquella nit li han picat molt.
Li indico que es posi talquistina o pols de talc i aloe vera per alleugerar el màxim la picor, però que no toqui res de res. I li explico que la reacció que està tenint és l’òptima.
Fotos del 30 d’octubre. Les erupcions segueixen picant i a les aixelles han crescut una mica.
2 de novembre. Les erupcions creixen una mica més, encara. La picor continua.
9 de novembre. Les erupcions ja han millorat molt i el més important: El pacient m’indica que està molt més tranquil (a part de la tranquil.litat que li ha donat no tenir més picor, evidentment) més content i amb més energia. Relativament més que abans de començar el tractament.
Com es pot comprovar mirant les fotos l’evolució de les erupcions segueix el curs esperat segons la llei d’Hering i l’agravació (més erupció i més picor) acaba sent una agravació curativa. El més important és que el pacient acaba sense erupció i es troba millor a escala emocional.
Aquest és l’objectiu i a la vegada una de les propietats úniques de l’homeopatia com a eina terapèutica. Millora física i emocional dels pacients.
Testimoni després del tractament d’homeopatia
“Tot va començar a finals d’octubre quan em van sortir unes erupcions a l’engonal i al colze, que picaven moltíssim. Li vaig comentar al Salva, i em va donar unes (boletes) que les vaig haver de prendre dos dies seguits. A partir de llavors tot va anar a pitjor, em van començar a sortir les erupcions i grans per aixelles, panxa, coll, darrere dels genolls, i la picor era insuportable. Al passar el mes, tot va anar reduint-se. Puc dir que ara com ara, un mes i mig després, no tinc res. Vull afegir a més, perquè tot s’ha de dir, que psicològicament estic molt millor que abans, quan em van començar tot això.”
