Si posem el focus en previndre diferents malalties al mateix temps, el que correntment es coneix com reforçar el sistema inmunitari i no una malaltia en concret i específica com per exemple la COVID 19 o la grip estacional d’aquell any en concret, la presa de medicaments homeopàtics pel primer supòsit, si tenim en compte com funciona clínicament aquesta disciplina, s’hauria de poder afirmar que està en entredit.
Sabem que l’homeopatia basa la seva efectivitat bàsicament amb el previ estudi dels símptomes del pacient.
És a partir de l’observació acurada d’aquests i sobretot dels que són més intensos i particulars en l’individuu que es seleccionarà un medicament o un altre.
L’homeopatia es basa també en la llei de la similitud. El medicament ha d’encaixar perfectament amb els símptomes que té el pacient sinó, difícilment farà el seu efecte.
Per tant, és obvi pensar que com més intensos i més clars siguin aquests símptomes, més fàcil serà l’el.lecció del medicament pel terapèuta i més eficaç i ràpid serà el tractament.
I, com que moltes vegades és difícil de predir quins seran els símptomes i com els viurà el pacient en una malaltia que encara no té es fa complicat pensar que l’homeopatia ens servirà per previndre patologies d’una forma genèrica.
Posem un exemple:
Imaginem que tenim 3 persones amb febre. (pacients A,B,C). (aquest exemple ens podria servir per altres tipus de patologies genèriques com per exemple: otitis, bronquitis, amigdalitis, pneumonies, etc…)
El pacient A, la febre li ha pujat de cop, en 2 hores s’ha posat a 38,7 i té les galtes vermelles, els peus freds, no té massa fred i té molt mal de cap. Sembla també que li fa mal el coll a l’empassar. A nivell emocional es troba prostat.
El pacient B, la febre li ha anat pujant poc a poc, en 2 dies, també ha arribat a ser força alta, 38,5 i té molta sed, la boca seca i no es vol moure del llit. Només moure’s li fa mal tot i té sensació que està pitjor. El pacient té ganes d’estar sol i que no el molestin.
El pacient C, la febre li ha pujat força ràpid, està molt dèbil e ansiós. Té calors amb suor al front i freds sobretot al cos i té sed de begudes més aviat fresquetes a glops petits. El cos li fa mal i potser també el coll.
Aquests 3 pacients és evident que malgrat pugui semblar que tenen símptomes semblants: la febre, els dolors, etc. hi ha coses significativament diferents en ells:
Els símptomes colaterals a la patologia: com a pujat la febre, ràpid o lent, si tenen sed o no tenen sed, de begudes fredes o calentes, si tenen fred o calor, si suen o no, d’on suen, si tenen dolors, etc…
Com viuen la patologia. Si volen estar acompanyats o sols, si estan ansiosos o tranquils, si estan irritables, si tenen pors, si se senten dèbils…
Amb homeopatia totes aquestes variables són molt importants per a poder tractar individualment a cada pacient i tractar-lo en els 3 plans del seu organisme, físic, emocional i mental, i per tant hem de tenir informació d’aquests 3 plans per poder ajudar-lo triant el medicament adequat.
El el cas del pacient A semblaria que suposadament el medicament adequat seria BELLADONA, en el B BRYONIA i en el C ARSENICUM.
Passa el mateix en el cas d’una pandèmia com la del COVID-19 per exemple?
En la COVID19 (així com podria passar en una grip estacional) la variabilitat de símptomes s’acota més que en un altre tipus de malaltia genèrica (otitis, bronquitis, pneumonia, etc.). Els símptomes que va tinguent la gent que contrau la patologia són molt semblants i a la vegada intensos i peculiars (p.ex. pèrdua olfacte en la COVID19)
Malgrat tot s’ha de tenir en compte que hi pot haber algunes diferències sobretot en els símptomes colaterals i en la manera en que es viu la malaltia.
Podríem afirmar, per tant, que el ventall de medicaments homeopàtics a escollir per tractar qualsevol malatia pandèmica o estacional concreta es redueix de forma substancial.
En el cas de les pandèmies, en les quals l’homeopatia des del seu descobriment (principis del segle dinou) ha estat de gran ajuda degut als seus resultats de baixa mortalitat en els pacients que l’han utilitzat, sempre s’ha tendit a buscar el que s’ha anomenat el genus epidemicus de la malaltia que no és res més que trobar el medicament o medicaments (3 o 4) que puguin resoldre el màxim de casos de la patologia epidèmica.
Repeteixo que això és possible ja que els símptomes peculiars de la malaltia són pocs, intensos i comuns a la majoria dels pacients que la contrauen.
És evident que això es va veient a mesura que es van tractant diferents casos de la malaltia i es van analitzant els símptomes més comuns que van experimentant els pacients, sempre en els 3 plans de l’individu.
A partir d’aquí es van extraient conclusions i generalment acaben sorgint 3 o 4 medicaments que són els que es van utilitzant en la majoria dels pacients. Podríem dir que engloben el tractament amb èxit d’un 70% a 80% dels pacients. Això vol dir que del 20% al 30 % restant s’ha d’individualitzar encara més la prescripció si es vol tenir èxit terapèutic i s’han d’utilitzar altres medicaments.
Una vegada portàvem més o menys un mes de la pandèmia de COVID19 des de l’Academia homeopàtica del Canandà, a través d’una de les figures més important del món homeopàtic dels últims temps, l’homeòpata André Sein, director d’aquesta acadèmia que recomanaven , sobretot a la gent que estava més en contacte amb malalts de COVID 19, per a intentar prevenir la malaltia si més no en la primera fase, la presa dels següents medicaments en funció de les característiques (molt generals) de qui s’ho hagués de prendre.
I ho feien, basant-se amb el que dèia abans dels casos resolts de COVID fins aleshores amb èxit amb aquests medicaments.
Recomanaven:
ARSENICUM ALBUM, per persones fredoliques i amb una certa por a la seva salut, hipocondria o preocupació clara per contraure la malaltia.
GELSENIUM SEMPERVIVENS si la persona era calurosa sense massa més a nivell emocional.
BRYONIA bàsicament si la persona tenia molta sed.
S’havia observat que aquests eren els medicaments més utilitzats fins aleshores i es recomanava que com a prevenció, qui volgués, prèvia decisió personal de quin dels tres remeis en funció de les característiques abans descrites li esqueia millor, es pogués anar prenent a la dilució de 200 ch, 3 gr cada setmana per poder atenuar els possibles primers símptomes que apareguessin.
A partir dels primers símptomes si aquests es complicaven es recomanava que s’acudís a un homeòpata de confiança.
Us poso un altre exemple, aquest real, de tractament amb homeopatia de COVID19 d’una família (tots pacients meus) de 2 adults i 2 nens en que la COVID19 entrà pel contagi de la filla gran, una noia de 12 anys d’edat i en el transcurs d’una setmana la van anar patint tots quatre.
La mare i la filla varen necessitar el mateix medicament, en aquest cas Arsenicum Album, que en una setmana d’evolució de principi a fi va ser el medicament d’el.lecció. El pare però, va necessitar primer Mercurius solubilis i després Bryonia i per últim Arsencum album per poder anar avançant amb èxit.
El fill, primer va prendre Belladona i finalment també Arsenicum Album per contrarrestar els símptomes de la malaltia.
Haig de dir que com que les primeres que es van infectar foren la mare i la filla, quan al pare li va començar a pujar la febre vaig dir-li que prengués Arsenicum album ja que els símptomes eren força inespecífics i al funcionar tan bé amb les altres dues membres de la família vaig voler probar com li anava amb ell.
A l’inci no va funcionar i vaig haber de buscar altres medicaments que foren els ja nombrats Mercurius solubilis i Byonia primer, i finalment , si que Arsenicum Album va acabar de resoldre el cas.
El mateix va passar amb el fill petit de la família. Primer amb Belladona i després igualment amb Arsenicum Album.
Sempre em quedarà l’interrogant de si amb el pare i el fill en el seu moment, després de 2 dosis inicials d’Arsenicum Album, haguessim esperat més temps o repetit una altra dosi d’Arsenicum potser només amb aquest medicament ens hagués bastat per, finalment acabar solucionant els dos casos, com havia succeït amb la mare i la filla.
Em va semblar, però, que no estaven evolucionant prou correctament i a la vegada les modalitats dels símptomes em portaven cap als medicaments intermitjos escollits.
Al final, aquestes modalitats van canviar i és per això que els dos acabaren amb Arsenicum album, un dels medicaments, tal com he comentat abans, més donats per la COVID19.
Conclusions
En el cas doncs de les epidèmies, els professionals podrien anar intuint el genus epidemicus i per tant decidir quin o quins són els medicaments més usuals per combatre una patologia en concret sigui la Covid19 o la grip estacional d’aquell any.
Però sempre aquests medicaments s’hauran de decidir una vegada s’hagin curat amb èxit un nombre elevat de persones, mai abans.
Tot i així sempre caldrà el seguiment d’un especialista un cop comencin els símptomes si el pacient en qüestió s’hagués pres el medicament correcte.
El remei en cap cas no serviria per no agafar la malaltia però si per parar de forma efectiva els primers símptomes i potser, si s’agafés la malaltia de forma lleu el pacient podria pràcticament no tenir molèsties.
