Crec que si tens psoriasis ja sabràs que no es tracta només d’una patologia de la pell. De fet, dins la comunitat mèdica existeix un conscens de que això és així.
Si entenem la medicina homeopàtica com la única que aborda els diferents estrats de la persona: mental, emocional i físic semblaria el tipus de teràpia idoni per a combatre aquesta patologia. És així?
Anem a pams.
Què és la Psoriasis?
És una malaltia inflamatòria crònica no contagiosa en la que les cèl.lules de la pell de les zones afectades anomenades queratinòcits es reprodueixen molt més ràpidament que les d’una persona sense psoriasis i s’acumulen formant unes plaques vermelloses, gruixudes i escamoses a la pell.
L’orígen doncs d’aquesta malaltia es trobaria al sistema inmunològic com la de la majoria de patologies inflamatòries que s’allarguen en el temps.
Ens trobem davant un desordre intern que té una manifestació externa.
Què més sabem sobre la psoriasis?
Sabem que la psoriasis pot aparèixer a qualsevol edat tot i que sol fer-ho en dos moments de la vida, entre els 20 i 30 anys i els 50 i els 60.
Sabem que la psoriasis apareix en forma de brots, amb períodes de millora entre ells.
Sabem que utilitzant fàrmacs químics el màxim que podem obtenir és una supressió dels símptomes o un cert control d’aquests brots.
Sabem que les persones que pateixen psoriasis poden tenir una major risc de patir altres malalties d’orígen inmunològic com la diabetis, artritis psoriàsica o enfermetats cardiovasculars o depressió entre d’altres.
Aleshores què podem fer amb homeopatia?
Hem de tenir en compte que el fet de suprimir els símptomes, tal com ens mostra la nostra pràctica diària, l’únic que pot comportar a la llarga és una major profundització de la patologia. És a dir, els pacients que vagin suprimint les erupcions aniran sumant números per tenir una malaltia més greu.
Per tant doncs, no és casualitat que les persones que pateixen psoriasis tenen major risc de patir les patologies que anunciava en l’apartat anterior.
Si ens hi fixem, totes són patologies més profundes dins d’una hipotètica jerarquia de gravetat.
Si tornem a citar Constantine Hering, metge, biòleg i homeòpata alemany pioner de la homeopatia als Estats Units, que va definir la direccionalitat i el sentit evolutiu d’una correcta curació. Els preceptes de la seva llei, l’anomenada llei de Hering es resumeixen en que un òptim procés curatiu ha de:
Anar de dalt a baix de l’organisme (del cap als peus).
De dins cap a fora ( des de l’interior de l’organisme cap a l’exterior).
De l’òrgan més vital a menys vital (del més perillós per la salut de l’individuu si no funciona al menys perillós).
D’allò més recent al més antic (en ordre invers a la seva aparició, el primer que apareix desapareixeria l’últim).
Hering defineix aquests preceptes en direcció a la curació però si agafem l’ordre patològic hem d’invertir el sentit dels anunciats i per exemple la patologia seria més greu si va cap a dalt o si es dirigeix a sistemes orgànics més profunds o més vitals.
Així doncs el que podem suposar és que la continua supressió dels símptomes amb medicaments químics a part de no sol.lucionar-los o no curar-los ens estaran fent que la patologia vagi de fora cap a dins i cada cop més cap a dins i per tant, cada vegada la persona tindrà un nivell de salut pitjor i tindrà més possiblitats de tenir una malaltia més profunda i per tant més greu.
Tenim clar doncs que no només amb medicaments químics no solventem la malaltia sinó que agreugem el quadre clínic del pacient.
I amb l’homeopatia podríem revertir el procés de la psoriasis?
Els homeòpates i els pacients que s’han tractat amb homeopatia sabem que aquesta medicina té la virtut de poder revertir el sentit d’una patologia que cada cop es va profunditzant més. Té la virtut de portar una malaltia de dins cap a fora i per tant, cap a la curació de l’individuu.
És evident que el procés no serà inmediat i serà costós ja que la pròpia patologia ja indica una profunditat d’afectació important (és el sistema inmunitari que està en desordre) però amb una bona prescripció i seguiment el pacient es podrà deslliurar al cent per cent o quasi per complert dels símptomes.
Una cosa, però, està assegurada: “Estarem invertint el sentit de profunditat de la patologia i per tant , de totes totes, estem prevenint futures complicacions pel pacient. Artritis psoriàsica, diabetis, depressió, etc…”
Quines seran les dificultats afegides al tractament de la psoriasis?
El temps que el pacient porti amb la malaltia i suprimint-la i/o utilitzant fàrmacs químics. Com més temps d’evolució i/o de supressió més llarg serà el procés de curació.
La imprompta genètica del pacient. Si els pares o avis del o la pacient han patit psoriasis serà més dificultosa la curació.
Higiène de vida. (alimentació, esport, tabac, etc…) com millors siguin aquests, feina i temps que ens estalviarem.
Tot i així l’homeopatia ben receptada té la capacitat d’ajudar al pacient a anar regulant per ell mateix aquests hàbits.
Conclusions finals del tractament de la psoriasis
No es pot assegurar que l’homeopatia pugui curar la psoriasi en el cent per cent dels pacients, tot i que si el cas es porta correctament es poden obtenir curacions complertes o disminuïr molt la freqüència e intensitat dels brots.
Dependrà de les dificultats afegides les quals he fet esment anteriorment la durada del tractament. Com més aviat es comenci a tractar la patologia, millor i més curt serà el temps de la possible curació.
En tots els casos estem revertint el procés que podria portar al pacient a tenir patologies cada cop més profundes i compromeses per la seva salut.
Necessites més informació?
Per a qualsevol dubte sobre el teu cas contacta amb mi per resoldre-les sense cap mena de compromís.
